L’alcalde ha tornat a presentar l’edició de 2026 com un èxit i a parlar d’«absoluta normalitat» i «màxima seguretat». Reconeixem, com toca, la faena de la Policia Local, la Guàrdia Civil, emergències i tots els professionals implicats. Però una cosa és agrair el treball del dispositiu i una altra penjar-se medalles polítiques.

El mateix Ajuntament parlava en 2025 de 60.000 assistents diaris i enguany ha xifrat l’edició en uns 140.000 assistents al llarg de diversos dies. A més, el festival ha sigut més curt. Amb menys pressió de públic, és lògic esperar també menys intervencions, menys trànsit i menys incidències. Per tant, abans de celebrar percentatges, cal comparar afluència, duració i dades homogènies. No tot descens és necessàriament resultat d’una gran política municipal.

I «normalitat absoluta» tampoc significa absència de problemes. Continuen existint detencions, denúncies, molèsties, pressió sobre els accessos i dificultats d’aparcament. Els veïns del Port i de la zona marítima no poden convertir-se cada estiu en els convidats de pedra d’un esdeveniment que altera durant dies la seua vida quotidiana. I açò serà encara més important quan entre en funcionament —si esta vegada es complix el que s’ha anunciat— el futur Centre de Salut del Port: més servicis exigiran millor mobilitat, accessos i aparcament.

Tampoc tenim encara una avaluació que tanque de veres el debat sobre què guanya i què costa el festival a Borriana. En 2025 vam presentar una moció per exigir una auditoria independent i rigorosa del seu impacte real: cost municipal, retorn al comerç local, efectes ambientals, convivència, turisme i cost d’oportunitat. El govern va preferir quedar-se amb un estudi que no resolia totes estes preguntes. Si l’Arenal Sound és tan beneficiós, una auditoria completa no hauria de molestar ningú.

Perquè habilitar milers de places, reorganitzar trànsit, dedicar recursos extraordinaris i condicionar una part de la costa només té sentit si el retorn per a Borriana és clar, mesurable i compartit. I hui no podem afirmar que el benefici arribe de manera suficient al comerç del Port, al centre urbà o al conjunt de la ciutat sense eixa avaluació independent.

El festival pot continuar. El que no pot continuar és un model en què Borriana concentra recursos, aparcament, seguretat i relat turístic en uns pocs dies mentre continua pendent el gran projecte de l’Arenal i falta una estratègia que connecte el Port, el Grau, la Malva-rosa, la Serratella, Santa Bàrbara, el Clot, el patrimoni, la gastronomia i el comerç.

Monferrer va prometre transformar l’Arenal i convertir-lo en una gran palanca turística.

La legislatura avança i els anuncis continuen anant molt per davant dels resultats.

L’Arenal Sound pot formar part de Borriana. Però Borriana ha de ser molt més que l’Arenal Sound.